L'ocell

I l'ocell, amb aquella fragilitat tant característica  arranca el vol,

Repeteix el batec de les ales  amb prou força com per alçar-se.

És a terra, i de cop sobrevola el mar i ens observa actuar,

Amb un moviment suau i precís em guanya el repte.

Sóc a terra i de cop veig com observa els meus moviments mentre em sobrevola,

Amb un moviment mecànic i brut agito els braços, però perdo el repte.

Ell vola mentre jo tan sols alço el cap des del terra.

Però segueixo agitant els braços, procurant aconseguir moviments cada cop més harmònics.