"Una bonanza asombrosa embarga todo mi espíritu, idéntica con la madrugada apacible de primavera, que paladeo hasta lo último de mis entrañas" Goethe

domingo, 9 de febrero de 2014

L'ocell





I l'ocell, amb aquella fragilitat tant característica  arranca el vol,
Repeteix el batec de les ales  amb prou força com per alçar-se.


És a terra, i de cop sobrevola el mar i ens observa actuar,
Amb un moviment suau i precís em guanya el repte.


Sóc a terra i de cop veig com observa els meus moviments mentre em sobrevola,
Amb un moviment mecànic i brut agito els braços, però perdo el repte.


Ell vola mentre jo tan sols alço el cap des del terra.
Però segueixo agitant els braços, procurant aconseguir moviments cada cop més harmònics.







1 comentario:

  1. És preciós!!! Totes estem intentant aconseguir moviments més harmónics malgrat els huracans que de vegades se'ns emporten.

    ResponderEliminar