Us confessaré un secret, un d'aquests que costa d'explicar; a vegades tinc ganes de plorar.
A vegades un blues m'atrapa i la pell queda col.lapsada d'emocions.
A vegades una cançó em fa venir ganes de ballar amb el cambrer del bar on escric.
A vegades el color indefinible de les fulles del parc del costat de casa em provoquen una sensació que res més ha aconseguit reproduir en mi.
A vegades el cos em demana aturar els meus passos davant d'aquell trompetista que tant m'agrada.
A vegades sóc la persona més afortunada i gravo una posta de Sol als meus sentits.
A vegades tot això, o res, em fa venir ganes de plorar.
I, a vegades, fins i tot, m'ho permet-ho.
